Grup de teatre Inestable del Vendrell 

Peer Gynt (1999)

L'obra

A l'any 2000 vam estrenar el que en diríem l'obra més complexa que ha portat a terme el grup, Per Gynt de Enric Ibsen.

La història d'aquesta obra podria resumir-se en que és la història d'un jove somniador i fantasiós que des de petit ha estat rebutjat per tota la societat i que espera aconseguir una cosa gran, tota la seva vida ha anat buscant, sense saber el què, al final resulta que sempre ha estat buscant l'amor, aquest sempre ha estat present a la seva vida, però a ell li ha passat pel davant sense adonar-se'n, de tota manera aquesta només seria una part de la història, dins la mateixa obra ens trobem amb una riquesa i complexitat de matisos i complements que avui encara no hem estat capaços de analitzar-la completament.

Peer és un jove seductor que en un casament coneix una bella noia, Solveig, de qui s'enamora. Aquesta el rebutja per por a la seva mala reputació i Peer, llavors, convenç la núvia de la festa per fugir amb ell. Com a càstig per la seva gosadia, és expulsat de la seva comunitat. Vagant pel bosc, entra en un món oníric on coneix la filla del rei dels trolls, amb qui manté relacions. Aquesta vol casar-se amb ell, i el rei dels trolls el tempta amb riqueses i poder, però Peer s'adona que aquest matrimoni significa renunciar a la seva vida real i fuig del palau per tornar amb Solveig.

Aquesta finalment accedeix a viure amb ell, ja que també l'estima, però aleshores apareix la princesa troll amb un fill que ha tingut d'en Peer i que és un monstre. El naixement coincideix amb la mort de la mare d'en Peer i aquests dos fets resulten massa durs de suportar, per la qual cosa marxa a viure a l'Àfrica.

Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, en què trafica amb esclaus, usurpa el tron d'un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d'allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge amb vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l'espanta.

En una simbòlica subhasta, ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se; apareixen els personatges del seu passat, els seus pecats i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no hi és suficient i que serà condemnat. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor en què explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats.

Darreres entrades al nostre Blog